T'agradaria conéixer la sexualitat del món animal? Tens algun dubte que t'agradaria debatre? Tens curiositat per entendre les similituds amb la sexualitat humana?
Vine a la xerrada el proper dissabte 20 de novembre a les 19.00h.
- Projecció del documental: "El comportamiento homosexual en los animales"
- Exposició de les idees principals
- Debat
La sexualitat en el món animal es manifesta de manera natural i lliure, a diferencia de la humana que sempre ha estat mediatitzada per l’educació, la naturalesa cognitiva del ser humà (que necesita classificar-ho tot) i la religió.
Conèixer, doncs, la sexualitat animal és conèixer la sexualitat en estat pur; la qual cosa permet apropar-nos i establir ponts amb l’autèntica sexualitat humana (sense condicionants).
L’essència de la sexualitat és la flexibilitat. I així es mostra a la natura, on es donen totes les combinacions. En el món animal, a diferencia de l’humà, no es dóna la divisió entre heterosexualitat /bisexualitat/ homosexualitat: en molts casos, les relacions homosexuals no exclouen les heterosexuals.
Mitjançant la sexualitat, els animals es reprodueixen, obtener plaer i estableixen vincles socials. És ressaltable la funció social que adquireix la sexualitat en els animals.
El biòleg norueg Geir Einar Ellefsen Soeli diu que els animals, al contrari que els humans, no passen per una etapa vital en la que qüestionen la seva identitat sexual, sinó que copulen perque “tenen ganes i és agradable”. És clar que la psicología humana tendeix a dificultar la manifestació espontània de la sexualitat en totes les seves vesants.
Hi ha qui creu que la identitat sexual només és una qüestió educacional, ja que hi ha una gran necessitat social de tenir-ne una de propia. És el que s’anomena sexisme. I és evident que això no succeeix en els animals: “no classifiquen”, viuen la seva sexualitat tal com la senten.
És en els darrers anys quan la ciencia s’ha ocupat de l’homosexualitat animal. Fins aleshores havia dedicat escassa atenció a aquest fenòmen per raons que varien des de la censura religiosa a l’escepticisme.
És clar que aceptar –per fi- l’existència de l’homosexualitat a la natura implica desmitificar l’homosexualitat en el ser humà, donada la nostra condició animal.
