El CGB és un grup autogestionat, els seus ingressos provenen de la quota dels afiliats, i de les activitats que promou el grup al llarg de l’any.

         El Col·lectiu és un grup no jerarquitzat, sense càrrecs ni poltrones, funcionem des de l’assembleisme i l'horitzontalitat, promovem el debat, respectem les idees i el dret a la discrepància, i animem als nous membres a participar activament i integrar-se totalment en les decisions que ens afecten a tothom.

         El CGB és un grup pacífic i pacifista, i només davant d’una actitud violenta s’entén una resposta basada en l’autodefensa, amb la fita d’aturar la violència i no generar-ne més.

         El Col·lectiu basa el seu treball en la llibertat, llibertat individual i social, llibertat dels individus en arribar a acords amb la finalitat d’aconseguir la seva felicitat, lliurament acordats i lliurament anul·lats; des d’aquesta perspectiva és un moviment llibertari, i per tant antiautoritari.

         El CGB és un grup que lluita contra tota forma de poder i repressió, principalment l’heterosexual i heterosexista, i creu en relacions humanes de creixement mutu, naturals i contra tota imposició. És anàrquic, no poder.

         La nostra estratègia es basa en la acció directa (agafar el nostre company de la mà, fer-li un petó a la Rambla, autodefensar-nos enfront d’un comentari o agressió homòfoba... tota acció que directament ajudi a canviar la societat), i en la acció indirecta (aquelles expressions o opinions que a la nostra o a d’altres revistes, al nostre o a d’altres programes de ràdio, a la televisió, amb octavetes, amb consignes a manis, etcètera, fan una tasca múltiple de conscienciació dels individus que componen la nostra societat).

         El Col·lectiu Gai de Barcelona creu tant en el compromís com en l’espontaneïtat, i ha de potenciar el primer i recollir sempre la segona, perquè tots dos són útils per a aconseguir una societat no heterosexual (són els heterosexuals els que ens diuen que nosaltres som homosexuals, són ells els que ens defineixen i per tant ens diferencien, ens neguen la seva masculinitat, ens discriminen, ens anul·len, i a l’últim estrat ens silencien, i l’única autodefensa és reclamar a tota la societat que s'autodefineixi com a homosexual).

         El CGB és un grup autònom i independent: és a dir, som els homosexuals els que hem de defensar els drets dels homosexuals, perquè les nostres discriminacions i el nostre patiment només es viu des de l’homosexualitat; els altres poden ser solidaris i treballar diversos temes conjuntament, però han de fer seus els nostres plantejaments.

         El Col·lectiu és un grup antiintegracionista, doncs volem que s’ens conegui i reconegui com a persones amb plens drets (que trist haver de recordar-ho!), des de la nostra diferència i idiosincràsia.

         La nostra línia basada en la llibertat significa que hem de parlar d’opció i no d’orientació sexual, i que la identitat gai només s’entén com a determinades peculiaritats que fan més fàcil la vida a alguns gais (que generalment acaben de sortir de l’armari) al veure's integrats en un grup al qual són acceptats.

         Promovem el desig sexual i la seva pràctica, i aboguem per la seva publicitat i educació a escoles, casals de joves, d’avis, presons, col·legis, mercats, llocs de treball, ministeris, monestirs i tot espai on dues persones del mateix sexe puguin coincidir.

         El CGB considera que, en tant els avantatges per a determinats gais en un outing recent, considerar-se que pertanys a un grup, amb una identitat gai, és reduccionista; aixó unit a la crítica sobre els binomis actiu / passiu, masculí / femení, homo / hetero que només serveixen per crear aquestes senyes d’identitat, i actuant per exclusió en la seva creació. Hem de deconstruir per tornar a construir. Tot aixó ens situa aprop de la teoria queer.