La idea de plantejar el sexe com a espai polític està lligat amb el lema feminista “d’allò personal és polític”. Si assumim que tot el que fem o deixem de fer amaga posicionaments polítics no podem deixar de banda el sexe com a espai d’escenificació, en el que expressem desigs, pors, somnis que en altres espais queden amagats.
Considerar que el sexe és polític vol dir que el que fem quan follem no és “natural” o “instintiu” sinó que està construït socialment i reflexa una forma determinada de viure el sexe: defineix un tipus ideal de relació sexual, amb l’objectiu d’arribar a l’orgasme, basada en la idea de complementarietat (i una certa desigualtat) de la parella, molt centrada en la genitalitat, etc. I assumir que és un espai polític també implica que pot esdevenir un espai d’experimentació, de transformació, de paròdia.
Si parlem de sexe i política hem de fer referència a dos mecanismes claus de control social que són centrals a l’hora de construir un ideal del cos i de les relacions sexuals: la sexologia (molt aficionada a distingir entre pràctiques normals i “perversions”) i la pornografia, que estableix un ideal de relacions sexuals i de cossos als quals ens comparem fins al punt que les nostres relacions poden acabar sent un intent d’aproximació al sexe del porno, que esdevé més real que el sexe real.
Partint d’aquesta constatació de que el sexe és rellevant políticament, veurem dues aproximacions diferents: el feminisme lèsbic de Sheila Jeffreys i la teoria queer.
Jeffreys a La herejía lesbiana aposta per polititzar radicalment el sexe com a àmbit clau (valgui la redundància) en la construcció de les identitats de gènere. Considera que la societat patriarcal s’assenta en l’heterosexualitat obligatòria basada en la connotació eròtica de la desigualtat de poder entre homes i dones (el que ella anomena desig heterosexual). Aquest desig heterosexual possibilita que les dones connotin eròticament la seva submissió i la visquin com a plaent.
Aquest tipus de desig basat en la desigualtat s’origina en les relacions heterosexuals però també el trobem a les relacions entre les persones del mateix sexe. Per això l’autora critica l’existència dels rols butch i femme en el cas de les lesbianes i d’actiu i passiu en el cas dels gais. Per Jeffreys, els rols arriben a considerar-se naturals i inevitables i, d’aquesta manera, les lesbianes entren en el binomi masculí-femení i rebutjant així el projecte polític feminista lèsbic que lluita per la construcció de relacions basades en la igualtat.
Jeffreys proposa lluitar per tal de construir un desig homosexual entès com la connotació eròtica de la igualtat en el marc d’una relació lesbiana, gai o hetero, assumint que es tracta d’una empresa difícil ja que el sistema de dominació masculina el tenim molt arrelat.
Una altra perspectiva que resulta interessant és la teoria queer. La paraula queer en un sentit literal significa maricón o bollera tot i que s’utilitza una definició més àmplia que inclou tot el que s’escapa de la norma sexual (els treballadors i treballadores sexuals, els sadomassoquistes, pedòfils, heterosexuals dissidents...).
Considera el cos i del sexe com un construcció social. Entén que el sexe és una tecnologia de dominació heterosocial que redueix el cos a zones erògenes en funció d’una distribució asimètrica del poder entre els gèneres. Per tal de lluitar contra la naturalització del sistema sexe/gènere dominant, proposa crear espais de paròdia i transformació on realitzar pràctiques contra-sexuals com la utilització de dildos, la sexualització de l’anus, l’establiment de relacions sadomassoquistes contractuals i amb intercanvi de rols o el postporno.
Dia mundial de la Sida.
Un altre aspecte en què el sexe és clarament polític (i en aquest cas ho és des d’un punt de vista temerari) és amb el tema de les malalties de transmissió sexual (MTS) i, especialment, amb la sida. Les MTS continuen tenint un pes moral i una espècie de culpabilització de la persona infectada insuportables i que l’únic que aconsegueixen és dificultar que se’n parli amb normalitat, tenir la sensació que estàs a un confessionari de l’església quan vas a Drassanes a fer-te les proves i acabar generant un atmosfera al voltant d’aquestes malalties que dificulta la vida de les persones que les agafem o podem agafar. En motiu del dia internacional de la sida, també dediquem un espai d’aquest número a parlar-ne.
|
