fagc_30_anys_donant_pel

         Les fronteres separen territoris. Els territoris estan habitats per persones, i les persones son anomenades en funció dels territoris com, per entendre'ns, catalans, espanyols, francesos o europeus. Els territoris no només son espais físics, separen categories socials. La innocent pregunta "nen o nena" implica una certa aparença i una certa forma d'actuar. Delimita dos territoris (masculí i femení) i genera uns tipus de persona (home i dona) que són educats per tal que actuïn en funció del territori assignat. Tenir poder permet anomenar i el DNI, per exemple, ens situa en els territoris definits per l'Estat (veure www.hartza.com/dniqueer.htm per una redefinició queer del DNI). Per tal que la separació en territoris funcioni és necessari que assumim el territori com a propi, passant del "em diuen" al "em dic" i del "em fan fer" al "sóc". La identitat 'gai' s'ha convertit en un territori del que la societat de consum s’ha apropiat per tal d'anomenar-nos i dir-nos què hem de consumir. Al pensar-nos com a territori pensem en drets, en el que som, en defensar allò que és nostre. A Catalunya es parla català, en "l'ambient" donem pel cul.

         Pensem que els territoris són clarament definits, i que la frontera és una fina línia marcada amb un llapis. Les fronteres, en canvi, són complexes, borroses, immenses. En les fronteres es mostren els conflictes que fan possible els territoris. Vaig conèixer una noia de mare filipina i pare xinès, que va néixer al sud d'Espanya, va créixer a Venezuela i que residia als Estats Units. Vivia amb la seva parella, una noia nord-americana, i els dos fills que aquesta noia havia tingut amb la seva anterior relació. La noia tenia clars caràcters asiàtics, amb un marcat accent veneçolà, mentre que la parella i els fills tenien una aparença 'indoeuropea'; és a dir, que els podies identificar clarament com a nord-americans. Una pregunta tan habitual i quotidiana com "d'on ets" o "qui ets" posava en evidència l’artificialitat dels territoris i la dificultat material de travessar-los (aquesta noia estava pendent de poder viure legalment als EEUU). El treball de Gloria Anzaldúa, mestissa, lesbiana i feminista, defensa l'actuar des la frontera. Demana noves metàfores, imatges i símbols que serveixin per impossibilitar la divisió territorials entre blanc i negre, masculí i femení, nosaltres i els altres.

         Si al situar-nos en els territoris pensem en identitats i drets, posar-nos en el lloc de les fronteres ens porten a la transgressió i a les llibertats. No em d'abandonar el sentiment d'estrangeria. En les fronteres s’aprecien les arbitrarietats, les lluites i els actes de força amb les que s'han construït els territoris. El cartell de "30 anys donant pel cul" em fa pensar en actuar des la frontera. Després de 30 anys de lluita no ens apareix una imatge identitària de dos gais, sinó de dos persones en que el sexe o el gènere està difós. Es suggereix clarament un acte, "donar pel cul", però no un territori des del que es realitza l’acte. ¿Nois, drag queen/king, trans, dildo...? Deixem córrer la imaginació. També es fa una transposició dels típics rols actiu/masculí – passiu/femení, amb una al·lusió crítica a l’Església. Es defensa un acte i una actitud, aquí i en qualsevol territori. És una imatge de moviment, de lluita, de trencament de fronteres. Podem reclamar la identitat pel territori, els actes a tot arreu. El català on hi hagi gent que el parli, i donar pel cul on i com ens agradi. Com va dir l'Eugeni Rodríguez a un programa de TV3, "llibertat sense matisos".

         Després de trenta anys s'han creat nous territoris i noves fronteres; segueixen estant allí amb noms diferents. '30 anys de FAGC', un cartell en la frontera que ens dóna molt pel cul.