Em vaig fer les proves perquè un tio amb el que havia follat m’ho va comentar. Vaig anar a una clínica privada que per 60 euros et donaven els resultats en 24 hores, perquè ja m’ho temia.
Quan t’ho diuen passes per èpoques. Al principi no t’ho creus. El dia que m’ho van dir no vaig reaccionar, me’n vaig anar de compres i vaig gastar més que mai. Al cap d’una setmana vaig tornar al metge a fer-me més proves i em vaig posar a plorar. Va ser quan vaig començar a acceptar-ho. Després ho passes malament, no tens ganes de sortir... I després arriba la tercera etapa: ja estàs tranquil i ja saps el que has de fer.
Jo la veritat és que en cap moment he culpat al tio que me la va passar. Quan l’he tornat a veure mai he pensat cabrón, per què ho vas fer sense condó? Perquè si m’hagués posat un condó, no l’hagués agafat. És més, penso que has tingut tu més culpa. És la teva vida i el teu cos i no has estat capaç de protegir-te.
D’això fa un any i mig, tenia 29 anys. Fins llavors no m’havia preocupat massa de la sida. No en sabia gairebé res. Què t’expliquen els folletons que hi ha per l’ambient? I als mitjans de comunicació també és totalment invisible.
Abans gairebé sempre follava amb preservatiu, no era d’aquestes persones que els agrada follar sense condó. Ho he fet dues vegades i una d’aquestes vegades... Jo estic convençut que tots alguna vegada ho hem fet sense condó perquè et penses que a tu no et passarà. I amb una vegada que ho facis sense condó ja la pots haver agafat.
A l’hospital et van fent les visites però no et donen cap tipus de suport Fes això, allò altre i ara vés-te’n, que he de marxar a les 3 i encara tinc molts pacients per visitar.
Necessites molt suport. Sobretot al principi necessites que et calmin i que et diguin Tranquil, que no passarà res. Això és el que necessites, és la única cosa que vols sentir. Si li dius a algú i es posa del rollo dramàtic, has de passar-ne totalment. Necessites molta positivitat. Jo he tingut molta sort amb els amics. Però també perquè sóc una persona forta i que por assumir moltes coses.
El que també em va ajudar a porta-ho bé va ser parlar amb gent que també té la sida i em van dir que si et mediques no hi ha problema i pots tenir una vida llarga i normal. Jo ara em prenc tres pastilles al dia. D’aquí a dues setmanes, seran dues. Fa uns anys això era... et podies morir als dos anys.
Tens una mica de por al principi en el tema de les relacions sexuals. Encara que sigui amb condó i sense empassar-se el semen. Perquè no pots evitar pensar-ho. Sí, tens por. Fins que arriba un moment en què penses Què he de fer? Em faig monja? Tires endavant. Utilitzes totes les mesures possibles, que a més són molt senzilles.
Els gais penso que anem al revés: primer follem i després ens coneixem. És un dels motius pels quals no ho acostumo a dir als tios amb qui follo. Jo la veritat és que no li he dit amb cap tio amb qui he follat. Si només posant-te un condó i sense empassar-te el semen no li pots contagiar a ningú... Jo des que sé que sóc seropositiu he tingut molt sexe, de fet és l’època de la meva vida que he tingut més sexe, però ho he fet sempre amb condó, m’he anat fent les proves i mai m’he reinfectat. La gent té un pànic que em sembla excessiu i per això no t’atreveixes a dir-ho.
A la família no li he explicat. És complicat perquè sempre estan preocupats per tu i sempre estarien a sobre meu On ets? No surtis. Recorda’t de prendre les pastilles. I, a més, què pensen els pares de la sida? Ells potser saben d’algú que va morir als dos anys. Tot i que també podria ser un suport emocional molt fort...
Llavors també hi ha el tema de la militància, perquè jo no he sortit d’un armari per entrar a un altre. I després de ser tant militant amb el tema gai... Estic començant a dir-ho. Dels meus amics gairebé ho sap tothom i han reaccionat molt bé però ara se’m planteja el tema de què faig: milito o no milito?. Quan vaig estar a Amsterdam vaig veure un tio que portava una samarreta que posava Viure positivament. VIH+. I vaig pensar Si jo sóc tant militant en el tema gai, perquè no ho sóc en aquest? Però no és el mateix, és molt diferent perquè els seropositius estem totalment marginats. I si ets gai i, a més, seropositiu ja estàs amb el típic tòpic: És clar, si ets maricón és molt normal que l’agafis. Perquè la gent es pensa que la sida la tenen les putes i els maricons. I no és així, avui en dia hi ha més infeccions d’heteros que d’homos.
M’agrada ser revolucionari i lluitar en contra de les injustícies però tens por de dir-ho pel rebuig... de la parella, dels companys de feina... em podrien fer fora de la feina, avui en dia seria molt fort i ho podria denunciar però podria passar.
La persona que té la sida és perquè s’ho ha buscat, en la majoria dels casos. Perquè ha estat irresponsable. La única cosa que s’ha de fer per no agafar-la és utilitzar un condó, és molt senzill, una gometa que trigues uns segons en posar-te. Tens un sentiment de culpa terrible. No saps la quantitat de vegades que penses Per què ho vaig fer? Tan de bo pogués tirar endarrera... Per què per uns moments de plaer no vaig ser capaç de controlar-me? Després simplement ho acceptes. Saps que la tens, et cuides, et prens les teves pastilles, folles amb preservatiu i no li dónes més voltes.
Sembla que estigui dient Visca, tinc la sida, no passa res! però no vull dir això. És greu, cony, clar que és greu. Estaràs prenent pastilles fins el dia que et moris. Jo podré viure molts anys però evidentment quan tingui 60 anys no estaré igual que una altra persona de 60 que no hagi fet aquest tractament. Seré una persona amb una toxicitat increïble.
Però el diagnòstic de la sida no ha marcat un abans i un després en la meva vida. Va tenir molt pes al principi, la primera setmana. Després veus que pots seguir tenint la mateixa vida, tenint els teus nòvios, les teves relacions sexuals, pots sortir... A veure, t’has de controlar una mica, amb el tractament no pots agafar borratxeres però sí que pots sortir, i pots veure, i pots fumar-te uns porrets i esnifar alguna ratlleta... Pots fer la mateixa vida que feies abans. Però això depèn de com és la persona. A mi perquè em va molt la festa, i sóc molt positiu i penso pa’ lante.
|
